– Nat a Barcelona el 25 de novembre de 1934.
– Al 1959 crea el seu propi taller/estudi a Barcelona treballant en dibuix, pintura i sobretot en l’ESMALT.
– Des de 1970 és professor d’esmalt, per oposició, a l’Escola d’Arts Aplicades, la “Llotja” de Barcelona.
– Director d’aquesta mateixa Escola des de 1989 fins a 1996.
– 2005 Académic numerari de la Reial Academia de Belles Arts de Barcelona.

Estudis i activitats artístiques:
– Escola d’Arts Aplicades “Llotja”, Escola Massana i Facultat de Belles Arts, totes a Barcelona.
Perfeccionaments a França, Itàlia i Bélgica.

– Especialitzat en esmalt al foc sobre metall, no abandona el cultiu del dibuix i la pintura.
– Membre de Jurat de selecció i premis en diferents certàmens internacionals com Limoges (França), Coburg (Alemanya) o Tokyo (Japó).
– Participa i organitza conferències, certàmens i exposicions d’esmalt nacionals i internacionals.
– Es autor de llibres i artícles sobre la tècnica i la història de l’esmalt. Fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de L’Esmalt a Barcelona. Edita la Revista “L’ESMALT”.
– Obra seleccionada en les més importants exposicions internacionals d’esmalt en diferents paisos com, Limoges, Coburg, Tokyo, Ginebra, Buenos Aires, Viña del Mar (Xile),Moscou…
– Ha fet exposicions individuals a molts llocs de l’Estat espanyol i a l’estanger, i ha participat en nombroses de col.lectives arreu del món.

Premis:
1977. Al “Prix Ville de Genève” (Suissa). Menció d’Honor del Jurat.
1980. Medalla de la Villa de Limoges a la Vª Biennal Internacional de l’Art de l’Esmalt. (França).
1985. Premi especial a la “85′ International Exhibition of Enamelling Art in Japan”.
l991 i 92. Primer Premi als Ve. i VIe. Salón Internacional del Esmalte. Buenos Aires. Argentina.
1992. Premi “Artistic and Tecnical Award” a la III International Contemporary Enameling Exhibition. Museu de les Arts Decoratives de Moscou. (Russia).
Al 1992, crea el Museu de l’Art de l’Esmalt Contemporani a la Torre Vella (s.XVI) de SALOU. (Tarragona) del qual n’és Director.

Obra als Museus:
Musée Municipal de l’Eveché. Limoges (França).
Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.
Museu de les Arts Decoratives de Moscou (Russia).
Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (Tarragona).
Museo Rufino Tamayo. Mèxic.
Nemzeközi Zomancmuvészeti Alkotömühely. de Kecskemét. (Hongria).

La meva obra:
Per a mi, parlar de la pròpia obra m’és força difícil.
No separo l’home de l’obra i per tant és com si s’em demanés perquè soc o faig d’artísta, o que vol dir per a mi “fer art”. Aquesta mateixa pregunta me l’he fet jo mateix mante vegades i mai he pogut trobar una resposta satisfactòria. A la fi però, sempre arribo a la mateixa conclusió de no saber el perquè, però també a una certesa; no podría ésser o fer una altra cosa.
Fer art per a mi és com una necessitat. Es la forma de deslliurar-me d’un neguit intern, o d’averar algunes idees; fer realitat quelcom que, una actitut, un gest, una expressió, una visió del món que m’envolta, em colpeix, em desvetlla uns sentiments, o m’emociona. Tot plegat resumit amb el mot “crear”. Crear però, a la meva manera, és a dir, amb un discurs plàstic perquè no sé dir-ho amb paraules.
Es per això que jo dóno tanta importància i estimo tant la tècnica o l’ofici, que em permet realitzar aquesta transformació.
Per a mi l’obra d’art ha d’ésser un component, equilibrat al cinquanta per cent, de la ment i de la mà. Aquell que només desenvolupa la ment o la teoria però està mancat de la mà (la tècnica o l’ofici), resta impotent. I em cal afeigir també, però, que, aquell que només domina la tècnica i romàn mancat de la ment, resta un manobre.
Es per això que l’artísta ha d’ésser humil. Com deia Rilke, “ha de madurar com un arbre”. Es una lliçó que, a voltes amb dolor, aprenc cada dia. Un dolor però, al qual resto agraït. Del resultat, bò, regular o dolent, d’aquest procés; l’obra, deixo als demés qualificar-la.

Galería d’exposicions

Esmalts per al secle XXI

PUBLICACIONS

Andreu VILASÍS: Esmaltar.
La complicidad del fuego con el arte.

Ed. AUSA. Sabadell, 2008

© Aúsa.