Galeria d´Art
Centre Permanent de l´Esmalt


VII Exposició Internacional "El Món de l´Esmalt" - EL NU


[ Inauguración ] [ Premios ] [ Artistas ] [ + NU ] [ Torre Vella MECS ] [ Salou ] [ Home ] [ Foc Gallery ]


EL DESNUDO:
La obra mas célebre de Praxíteles ( escultor griego nacido en Atenas en el siglo IV antes de Cristo ) es la Afrodita de Cnidos, obra que podemos conocer gracias a diversas copias, la mejor de las cuales se encuentra hoy en el Museo del Vaticano. Praxiteles desnudó por primera vez a una deidad femenina , y así, Afrodita , fue el primer desnudo femenino de tamaño natural del arte griego, considerado ,en la antigüedad clásica, como la mejor escultura del mundo.
Desde entonces el desnudo, tanto femenino como masculino, ha sido un tema eterno e inagotable del arte a lo largo de todos los tiempos y de todas las épocas, de todas las escuelas y tendencias, si bien , no siempre ha sido posible su exhibición debido a un pudor exagerado o un pensamiento timorato.
El Museo del Prado de Madrid hace unos años reunió en una exposición los cuadros secretos de sus fondos con el titulo “ La sala reservada y el desnudo en el Museo del Prado”. Un conjunto de obras maestras con títulos como Venus, Eva, Dafne o Susana, de autores como Durero, Tiziano, Veronese, Goya y muchos más, que hasta entonces , en pleno siglo XX, solamente se permitían contemplar a unas pocas personas privilegiadas. Unas obras que en su origen permanecieron ocultas en las estancias privadas de reyes, nobles e incluso eclesiásticos. Carlos III quiso quemarlas por lascivas y libidinosas, pero afortunadamente se salvaron gracias a las intervenciones del pintor Mengs y del marques de Esquilache. Para ser posteriormente de nuevo salvadas durante la etapa funesta de la Inquisición. Situaciones curiosas e hipócritas dependiendo de los diferentes momentos culturales que se han ido sucediendo.
Podemos mencionar el caso de las bóvedas pintadas con desnudos por Tiziano en el Alcázar que se cubrían con cortinajes cuando pasaba la Reina para no ofenderla. El desnudo también ha sufrido agresiones violentas, como la de una sufragista británica en el año 1914, que delante de una Venus de Luca Cambiaso, al considerarla como una mujer objeto, la acribilló a cuchilladas. Suceso que ocasionó un ingente trabajo a los restauradores. En este contexto podríamos mencionar cantidad de ejemplos de cómo esta vertiente del arte ha sido injuriada y mal vista en muchas épocas de la historia de la humanidad, afortunadamente hoy superadas.
La Tate Britain de Londres organizó una exposición titulada “The Victorian Nude” que más tarde peregrinó por diversos lugares del mundo. Este fenómeno de las exposiciones sobre el desnudo surgen desde hace pocas décadas, en especial en el Estado español, quizás podríamos atribuirlo a una mayor amplitud de miras después de la transición hacia la democracia que paulatinamente ha elevado el nivel cultural y la sensibilidad de gobernantes e instituciones, no así de los artistas, que siempre han sabido ver en el cuerpo humano una fuente de inspiración y belleza. El desnudo en definitiva se ha convertido en un género propio y aceptado.
La figura humana para el artista es la realidad física más inmediata. El cuerpo tiene múltiples niveles de fascinación y misterio.
Andreu Vilasís.

El NU:
L’obra més cèlebre de Praxíteles (l’escultor grec nat a Atenes el segle IV abans de Crist) ha estat l’Afrodita de Cnidos, que s’ha pogut conèixer gràcies a les diverses rèpliques, la millor de les quals és avui al Museu del Vaticà. Praxíteles va despullar la primera deessa divinitzada i així, l’Afrodita, fou el primer nu femení de mida natural de l’art grec i considerada, en el món clàssic, com la millor estàtua del món.
D’aleshores ençà el nu, tant femení com masculí, ha estat un tema etern, inesgotable de l’art de tots els temps i totes les èpoques, d’escoles i personalitats, si bé, no sempre ha estat possible la seva exhibició segons criteris més o menys púdics o de pensament lasciu.
El Museu del Prado de Madrid fa uns anys va reunir en una exposició els quadres secrets del seus fons amb el títol “La sala reservada y el desnudo en el Museo del Prado” . Un conjunt d’obres mestres amb títols com Venus, Eva, Dafne, Susana, d’autors com Durero, Tiziano, Veronese, Goya, i tants d’altres, que fins aleshores només es deixaven veure a unes poques persones privilegiades en ple s. XX. Unes obres que en origen foren ocultades en estances privades de reis, nobles i fins i tot eclesiàstics. Carles III va intentar cremar-les per lascives i libidinoses, però salvades sortosament per les intervencions del pintor Mengs i el marquès d’Esquilache. I posteriorment salvades de nou en l’etapa funesta de la Inquisició. Situacions curioses i hipòcrites segons els moments culturals que s’han anat succeint.
Així podríem esmentar el fet de les voltes pintades amb nus pel Tiziano a l’Alcázar que es cobrien amb uns cortinatges quan hi passava la Reina per no ofendre-la. Així també, el nu ha sofert agressions violentes com la d’ una sufragista britànica, l’any 1914, que davant una Venus de Luca Cambiaso, considerant-la com una dona objecte, la va clivellar a ganivetades. Fet que va comportar una ingent feinada als restauradors. En aquest context podríem esmentar quantitat d’exemples de com aquest vessant de l’art ha estat injuriat i mal vist en moltes èpoques de la història de la humanitat i sortosament avui superat.
La Tate Britain de Londres va organitzar una exposició titulada “The Victorian Nude” que després va itinerar per molts llocs del món. Aquest fenomen d’exposicions sobre el nu sorgit des de fa poques dècades, en especial a l’Estat espanyol, podríem atribuir-lo potser a l’obertura mental després de la transició cap a la democràcia que paulatinament ha anat elevant el nivell cultural i sensibilitat de governants i institucions, que no pas dels artistes que sempre han sabut veure en el cos humà font d’inspiració i bellesa.
El nu doncs s’ha convertit en un gènere propi i acceptat.
La figura humana per l’artista és la realitat física més immediata. El cos te molts nivells de fascinació i misteri.
Andreu Vilasís.

THE NUDE:
The artwork of Praxíteles (Greek sculptor born in Athens in the IV century before Christ) is the Aphrodite of Cnidos. We can know thanks to diverse copies, the best of which is nowadays in the Vatican Museum. Praxiteles undress for the first time to a feminine deity, and this way, Aphrodite, was the first feminine nude of natural size of the Greek Art, considered, in the classic antiquity, as the best sculpture in the world.
From then, the nude, so feminine as masculine, has been an eternal and inexhaustible topic of the art along all the times and of all the periods, of all the schools and tendencies, although, it has not always been possible their exhibition due to an exaggerated chastity or a timorous thought.
The Prado Museum of Madrid some years ago gathered in an exhibition the secret paintings of its funds with the title: “The reserved room and the nude in the Prado Museum". A group of masterworks with names as Venus, Eva, Dafne or Susana, of artists like Dürer, Titian, Veronese, Goya and many others. Until then, in the middle of XX century, they were only allowed to few privileged people to contemplate.
Some works in their origin remained hidden in the private stays of kings, nobles and even ecclesiastical. Carlos III wanted to burn them for consider lascivious and libidinous, but fortunately they survived thanks to the interventions of the painter Mengs and of the Esquilache Marquis. Later again they were saved during the fateful stage of the Inquisition. Curious situations and hypocrites depending on the different cultural moments that have happened.
We can mention the case of the paintings with nudes by Titian on vaults in the Alcazar that they covered with draperies when the Queen passed, for not offending her. The nude has also suffered violent aggressions, as the one of a British suffragist in the year 1914 who in front of the Venus of Luca Cambiaso, when considering it as a woman object, she riddle her to stabs. Event that caused an enormous work to the restorers. In this context we could mention quantity of examples of how this aspect of the art has been reviled and not well seen in many times of the humanity's history. Fortunately overcome today.
The Tate Britain of London organized a titled exhibition: “The Victorian Nude” later itinerant for diverse places of the world. This phenomenon of the exhibitions on the nude arises few decades ago, specially in the Spanish State, maybe we could attribute it to a bigger width of mind after the transition toward the democracy that gradually has elevated the cultural level and the sensibility of rulers and institutions, not at the artists who already have always known how to see in the human body a source of inspiration and beauty. The nude in definitive has become a normal topic and accepted.
The human body for the artists is the physical immediate reality. The body has multiple level of fascination and mystery.
Andreu Vilasís.



Rosa GELPÍ MONASTERIO
España

 


Mikhail TSALKALAMANIDZE
Georgia

 


Gemma MOLES
España

 


Rosa ALTÉS ROMAGOSA
España

 


Claudine ROUILLER
Francia

 


Consuelo SIMON CAMIN
España

 


Tibor SZAKOS
Australia

 


Mikhail BEKETOV
Rusia

 


Ruth ALTMAN
USA

 


Kyoko YUMINO
Japon

 

Siguiente: < 1 >  < 2 >  < 3 >  < 4 >  < 5 >


© www.FocGallery.com - Resolución mínima 600 x 800 pixeles