EL DESNUDO:
La obra mas célebre de Praxíteles ( escultor griego nacido en Atenas en el siglo IV
antes de Cristo ) es la Afrodita de Cnidos, obra que podemos conocer gracias a diversas
copias, la mejor de las cuales se encuentra hoy en el Museo del Vaticano. Praxiteles
desnudó por primera vez a una deidad femenina , y así, Afrodita , fue el primer desnudo
femenino de tamaño natural del arte griego, considerado ,en la antigüedad clásica, como
la mejor escultura del mundo.
Desde entonces el desnudo, tanto femenino como masculino, ha sido un tema eterno e
inagotable del arte a lo largo de todos los tiempos y de todas las épocas, de todas las
escuelas y tendencias, si bien , no siempre ha sido posible su exhibición debido a un
pudor exagerado o un pensamiento timorato.
El Museo del Prado de Madrid hace unos años reunió en una exposición los cuadros
secretos de sus fondos con el titulo La sala reservada y el desnudo en el Museo del
Prado. Un conjunto de obras maestras con títulos como Venus, Eva, Dafne o Susana,
de autores como Durero, Tiziano, Veronese, Goya y muchos más, que hasta entonces , en
pleno siglo XX, solamente se permitían contemplar a unas pocas personas privilegiadas.
Unas obras que en su origen permanecieron ocultas en las estancias privadas de reyes,
nobles e incluso eclesiásticos. Carlos III quiso quemarlas por lascivas y libidinosas,
pero afortunadamente se salvaron gracias a las intervenciones del pintor Mengs y del
marques de Esquilache. Para ser posteriormente de nuevo salvadas durante la etapa funesta
de la Inquisición. Situaciones curiosas e hipócritas dependiendo de los diferentes
momentos culturales que se han ido sucediendo.
Podemos mencionar el caso de las bóvedas pintadas con desnudos por Tiziano en el Alcázar
que se cubrían con cortinajes cuando pasaba la Reina para no ofenderla. El desnudo
también ha sufrido agresiones violentas, como la de una sufragista británica en el año
1914, que delante de una Venus de Luca Cambiaso, al considerarla como una mujer objeto, la
acribilló a cuchilladas. Suceso que ocasionó un ingente trabajo a los restauradores. En
este contexto podríamos mencionar cantidad de ejemplos de cómo esta vertiente del arte
ha sido injuriada y mal vista en muchas épocas de la historia de la humanidad,
afortunadamente hoy superadas.
La Tate Britain de Londres organizó una exposición titulada The Victorian
Nude que más tarde peregrinó por diversos lugares del mundo. Este fenómeno de las
exposiciones sobre el desnudo surgen desde hace pocas décadas, en especial en el Estado
español, quizás podríamos atribuirlo a una mayor amplitud de miras después de la
transición hacia la democracia que paulatinamente ha elevado el nivel cultural y la
sensibilidad de gobernantes e instituciones, no así de los artistas, que siempre han
sabido ver en el cuerpo humano una fuente de inspiración y belleza. El desnudo en
definitiva se ha convertido en un género propio y aceptado.
La figura humana para el artista es la realidad física más inmediata. El cuerpo tiene
múltiples niveles de fascinación y misterio.
Andreu Vilasís.
El NU:
Lobra més cèlebre de Praxíteles (lescultor grec nat a Atenes el segle IV
abans de Crist) ha estat lAfrodita de Cnidos, que sha pogut conèixer gràcies
a les diverses rèpliques, la millor de les quals és avui al Museu del Vaticà.
Praxíteles va despullar la primera deessa divinitzada i així, lAfrodita, fou el
primer nu femení de mida natural de lart grec i considerada, en el món clàssic,
com la millor estàtua del món.
Daleshores ençà el nu, tant femení com masculí, ha estat un tema etern,
inesgotable de lart de tots els temps i totes les èpoques, descoles i
personalitats, si bé, no sempre ha estat possible la seva exhibició segons criteris més
o menys púdics o de pensament lasciu.
El Museu del Prado de Madrid fa uns anys va reunir en una exposició els quadres secrets
del seus fons amb el títol La sala reservada y el desnudo en el Museo del
Prado . Un conjunt dobres mestres amb títols com Venus, Eva, Dafne, Susana,
dautors com Durero, Tiziano, Veronese, Goya, i tants daltres, que fins
aleshores només es deixaven veure a unes poques persones privilegiades en ple s. XX. Unes
obres que en origen foren ocultades en estances privades de reis, nobles i fins i tot
eclesiàstics. Carles III va intentar cremar-les per lascives i libidinoses, però
salvades sortosament per les intervencions del pintor Mengs i el marquès
dEsquilache. I posteriorment salvades de nou en letapa funesta de la
Inquisició. Situacions curioses i hipòcrites segons els moments culturals que shan
anat succeint.
Així podríem esmentar el fet de les voltes pintades amb nus pel Tiziano a
lAlcázar que es cobrien amb uns cortinatges quan hi passava la Reina per no
ofendre-la. Així també, el nu ha sofert agressions violentes com la d una
sufragista britànica, lany 1914, que davant una Venus de Luca Cambiaso,
considerant-la com una dona objecte, la va clivellar a ganivetades. Fet que va comportar
una ingent feinada als restauradors. En aquest context podríem esmentar quantitat
dexemples de com aquest vessant de lart ha estat injuriat i mal vist en moltes
èpoques de la història de la humanitat i sortosament avui superat.
La Tate Britain de Londres va organitzar una exposició titulada The Victorian
Nude que després va itinerar per molts llocs del món. Aquest fenomen
dexposicions sobre el nu sorgit des de fa poques dècades, en especial a
lEstat espanyol, podríem atribuir-lo potser a lobertura mental després de la
transició cap a la democràcia que paulatinament ha anat elevant el nivell cultural i
sensibilitat de governants i institucions, que no pas dels artistes que sempre han sabut
veure en el cos humà font dinspiració i bellesa.
El nu doncs sha convertit en un gènere propi i acceptat.
La figura humana per lartista és la realitat física més immediata. El cos te
molts nivells de fascinació i misteri.
Andreu Vilasís.
THE
NUDE:
The artwork of Praxíteles (Greek sculptor born in Athens in the IV century before Christ)
is the Aphrodite of Cnidos. We can know thanks to diverse copies, the best of which is
nowadays in the Vatican Museum. Praxiteles undress for the first time to a feminine deity,
and this way, Aphrodite, was the first feminine nude of natural size of the Greek Art,
considered, in the classic antiquity, as the best sculpture in the world.
From then, the nude, so feminine as masculine, has been an eternal and inexhaustible topic
of the art along all the times and of all the periods, of all the schools and tendencies,
although, it has not always been possible their exhibition due to an exaggerated chastity
or a timorous thought.
The Prado Museum of Madrid some years ago gathered in an exhibition the secret paintings
of its funds with the title: The reserved room and the nude in the Prado
Museum". A group of masterworks with names as Venus, Eva, Dafne or Susana, of artists
like Dürer, Titian, Veronese, Goya and many others. Until then, in the middle of XX
century, they were only allowed to few privileged people to contemplate.
Some works in their origin remained hidden in the private stays of kings, nobles and even
ecclesiastical. Carlos III wanted to burn them for consider lascivious and libidinous, but
fortunately they survived thanks to the interventions of the painter Mengs and of the
Esquilache Marquis. Later again they were saved during the fateful stage of the
Inquisition. Curious situations and hypocrites depending on the different cultural moments
that have happened.
We can mention the case of the paintings with nudes by Titian on vaults in the Alcazar
that they covered with draperies when the Queen passed, for not offending her. The nude
has also suffered violent aggressions, as the one of a British suffragist in the year 1914
who in front of the Venus of Luca Cambiaso, when considering it as a woman object, she
riddle her to stabs. Event that caused an enormous work to the restorers. In this context
we could mention quantity of examples of how this aspect of the art has been reviled and
not well seen in many times of the humanity's history. Fortunately overcome today.
The Tate Britain of London organized a titled exhibition: The Victorian Nude
later itinerant for diverse places of the world. This phenomenon of the exhibitions on the
nude arises few decades ago, specially in the Spanish State, maybe we could attribute it
to a bigger width of mind after the transition toward the democracy that gradually has
elevated the cultural level and the sensibility of rulers and institutions, not at the
artists who already have always known how to see in the human body a source of inspiration
and beauty. The nude in definitive has become a normal topic and accepted.
The human body for the artists is the physical immediate reality. The body has multiple
level of fascination and mystery.
Andreu Vilasís.
|