 Rosa Gelpí i la transcendència d´ésser senzillament
humà.
En l´obra de Rosa Gelpí hi ha una unitat de creació que, al meu entendre, té les seves
arrels en la natural capacitat de l´artista per a captar les emocions humanes a través
de l´harmoniós moviment dels cossos. En els esmalts sobre coure, els dibuixos sobre
paper i fusta o els esmalts acoblats a pedres de mar -treballs que configuren la present
exposició- sempre hi troben com un fil d´Ariadna que ens ajuda a sortir del laberint de
la concreció de les formes o de les explosions dels fenòmens naturals. I aquest fil
consisteix en la manera com capta els músics immersos en els sons que ells mateixos creen
amd els seus instruments; en les persones que fan seu el que escolten; en els que viuen
immersos en les pròpies experiències i saben extreure´nexpressions que serveixen per a
tothom: i en els colors que esclaten per ells mateixos com ho fan les estrelles a la
llunyania del firmament, però que recordem com a veritablement nostres de quan ens
lliurem a les emocions més pures.
De pop i de lluny són expressions que serveixen per a posar en relleu les dues maneres
que tenim de veure el que ens envolta; però, pel que fa a Rosa Gelpí, no és mai així.
Ella observa, capta, s´implica i sent de manera plena quan realitza les seves obres. Veu
ballar i balla; sent tocar i toca; accedeix als diferents estats d´ànim dels altres i
s´alegra i nota la tristor de la mateixa manera. És una persona altament solidària que
com artista ens transmet la necessitat de veritat que ha d´haver-hi entre els éssers
humans perquè la societat globakment progressi. I no solament en els aspectes materials
dels quals tan necessitats es troben molts pobles de la terra, sinó en la globalitzadora
perfecció de l´esperit.
Penso que aquesta exposició de Rosa Gelpí defineix l´harmonia interior que tots hem de
trobar en benefici del proïsme i, també, en el propi. La línia precisa i el color
adient a cada situació ens permeten de creure que podem ésser socialment millors si
posem voluntat de ser-ho en tots els ordres de la vida. No cal que busquem
transcendències que engavanyen; en tindrem prou amb ésser, senzillament, humans. Fet i
fet, com les persones que ens presenta Rosa Gelpí.
Josep M. Cadena
|
|
|
